Sant Martí d’Empúries

Poble de la comarca de l’Alt Empordà (Girona) en ple centre de la Costa Brava. Pertany al municipi de L’Escala i és el nucli originari d’aquesta última població. Situat a 200 m. al Nord del jaciment arqueològic d’Empúries, sobre les restes de l’antiga Palaiàpolis, el primer nucli de la colònia de foceus (575 aC.) i és per tant l’hereu directe de l’antiga ciutat d’Emporion. Conta amb una població censada de 61 habitants (2009), tot i que només unes 15 persones hi viuen tot l’any.

El topònim d’Empúries deriva del llatí Empuriae i aquest del grec clàssic Empòrion “mercat”, nom que els grecs van donar a la colònia, donada la seva vocació inicial de lloc avançat comercial. Des de l’edat mitja queda constància del topònim Empúries o Vila d’Empúries, que canviarà a Sant Martí d’Empúries (per advocació a la seva església) a partir del 1766, quan L’Escala es converteix en capital municipal.

Un petit resum històric; Al segle IV aC. un grup de grecs, procedents de Focea, estableixen la primera colònia d’Empúries, llavors una petita illa unida per un estret istme a terra ferma. Dita colònia va passar a denominar-se Palaiàpolis (ciutat antiga). Aquesta, encara que va perdre importància, mai es va abandonar del tot i amb el declivi de l’imperi romà a partir del S. III es va recuperar com a nucli principal. Hi ha constància que Sant Martí d’Empúries va ser seu episcopal entre el 516 i 693, encara que amb prou feines hi ha restes de cap edifici de l’època. L’any 715 els musulmans conquereixen tota la zona, que Carlemany va recuperar l’any 785. Amb la reorganització dels territoris hispànics efectuada l’any 812, es documenta el primer Compte mitjaval d’Empúries, Ermenguer. Sant Martí fou, per tant, cap del comptat fins al menys el 1064 en que es decideix traslladar la capital a Castelló d’Empúries. Tot i que la localitat va quedar relativament estancada a partir d’aquest moment, les muralles actuals són fruit de les reformes posteriors, així com l’església que data del 1507.

En èpoques més recents, la transformació més important va ser feta a principis dels anys 90 durant les obres de condicionament del poble dirigides a millorar el passeig peatonal , la zona de platges i el casc antic per tal d’encapçalar l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992.
Al poble hi tenim poc més de cinc carrers i dues places. La plaça Major és el centre neuràlgic de la vila, està presidida per l’església de Sant Martí i és on la gent es reuneix a les terrasses dels restaurants per gaudir d’una amplia oferta gastronòmica.